La proposta pretén construir una “màquina dels bombers”, com si fos un vehicle, com una eina més que els ajuda a desenvolupar la seva feina. Un edifici-màquina ordenat i organitzat. Un edifici viu i modulat, preparat per ser transformable segons les necessitats del moment.
Els blocs s’organitzen i es disposen en forma de “L” oberta, col·locant-te en les vores de la parcel·la, orientant-se al sud per gaudir d’un bon assolellament i conformant, en la zona central, el més ampli pati de maniobres possible que s’estén cap al interior de la cotxera i la transforma en un espai transparent.
En el bloc administratiu totes les estances principals estan obertes cap al pati de maniobres, deixant en la part posterior tota la zona de passadissos i d’arxiu.
En el bloc de cotxeres, el funcionament és contrari, doncs una llarga i espaiosa galeria d’habitacions, que pot ser tant de pas com per estar-hi, s’obre cap el pati de maniobres. Els dormitoris estan definits en doble alçada, de manera que la entrada de llum natural es produeix per les finestres superiors.
Ambdós blocs, en planta primera, es comuniquen mitjançant una passera que permet situar en la intersecció de les circulacions horitzontals, les clàssiques i tradicionals cucanyes d’accés als vehicles de sortida.
Els elements i materials de construcció subratllen el fet que estem construint una màquina:
– Estem en zona inundable i, per tant, la llosa de fonamentació està fixada per ancoratges que no “treballen” llevat que pugi el nivell freàtic i provoqui un augment de pressió.
– L’estructura no s’amaga, deixa a la vista les seves qualitats portants i modulars, executada buscant rapidesa i eficàcia, aplicant una estructura adient segons el que es construeix: estructura de formigó in situ en tot el soterrani; estructura mixta de pilars i bigues metàl·liques amb lloses de formigó prefabricat, muntades com si fos un domino; i, una lleugera estructura col·laborant conformant les cobertes.
– La solidesa d’un sòcol de pedra, de tradició constructiva pròpia de l’arquitectura del granet.
– La lleugeresa del revestiment metàl·lic i de les enrasades finestres de guillotina acaben de remarcar el concepte de carrosseria de vehicle.
– L’ascensor, que arriba fins a la plataforma de l’helistop, té la peculiaritat de pujar i baixar completament la seva caixa en el moment que sigui requerit el seu servei en la plataforma.
– Les instal·lacions vistes reforcen el concepte de maquinària que, sense cap dificultat, permet reparar qualsevol problema.
La distribució de les plantes correspon a una intenció jeràrquica i ben definida, basada en la importància i les prioritats de les tasques a realitzar.
La intenció ha estat crear un conjunt harmònic, de tal manera que cada element arquitectònic desenvolupi un paper que aconsegueixi la millor expressió plàstica sense perjudicar les exigències pràctiques de la “màquina”.
