La ria, avui espai residual, posseeix totes les qualitats per convertir-se en fonament estructural per a la reorganització del conjunt metropolità del gran Bilbao; les seves àmplies àrees litorals vacants, conseqüència de la caducitat dels complexes industrials sobre elles assentades, presenten una oportunitat única, potser irrepetible, per a la regeneració del paisatge de la vall i l’estuari.
La convocatòria per part del grup Thyssen, amb la col·laboració de la Fundació BBV, d’un concurs d’idees per a la utilització de Zorrozaurre és una ocasió idònia per a una reflexió sobre el conjunt paisatgístic de la conca baixa del riu Nervión.
És encara possible recuperar les qualitats d’aquest paisatge?
Creiem que sí. Que és des d’aquesta escala, la territorial, des de la que aquest assumpte pot ser resolt. Cóm? Proposem marcar el paisatge amb grans fites verticals, assentades sobre buits, lligant-les amb una via de comunicacions i serveis al llarg de la ria.
La nostra proposta per a l’illa de Zorrozaurre està al servei d’aquesta idea.
La transformació de l’actual península de Zorrozaurre en insula, sol·licitada en les bases del concurs i justificada per la regulació del cabal de les avingudes fluvials, aïlla uns terrenys de gran valor per a la seva ubicació plenament central en la urbs; és per això prioritari unir adequadament aquest immens solar amb la resta de la ciutat.
El Pla General de Bilbao recull, segons la nostra opinió encertadament, l’activitat que proposem per a Zorrozaurre: la seu de la Fira de Mostres i Congressos de Bilbao. Superposant-li una altra, de serveis lligats a ella i enclavats en un dels gratacels – fita, equilibrem els usos públics i privats: el servei a la col·lectivitat sense oblidar la seva vialitat econòmica.
De la fusió d’ambdues idees, el paisatge puntejat i l’activitat firal, sorgeix el nostre projecte: un edifici lineal recolzat en l’eix metropolità i desplaçat a la vora de la ria, rematat en els seus extrems per dos edificis singulars: un baix, de connexió viària amb terra ferma, i altre gegantí, que pertany al paisatge urbà i natural al mateix temps.
Això origina en la illa, dos fronts totalment diferents:
A la ria, amb tots els trànsits: eix metropolità elevat amb carrils per a automòbils, tren de rodalies, trànsit fluvial i els seus corresponents serveis: molls de càrrega i descàrrega, dipòsits, magatzems, aparcaments, etc.
A la canal, un gran espai obert, la campa de Zorrozaurre, de perfil lleugerament inclinat i ús públic ideal per a activitats a l’aire lliure: extensió de la zona firal i activitats en relació amb l’aigua.
Els accessos rodats es situen en els extrems de l’illa i coincideixen, en cota 0, amb la seva espina dorsal. Els accessos de vianants i la unió illa – ciutat s’efectua per passarel·les des de San Ignacio i Deusto fins a la campa.
El gratacels, situat en l’extrem més proper al centre urbà, és un edifici multi funcional a escala metropolitana: connectat a la xarxa viària -autovia, tren metropolità, embarcador, tren lleuger al firal- representa un pol d’atracció cap al nord. El seu programa és extens i està ordenat verticalment: hotel de 400 habitacions, apartaments, oficines, restaurant – mirador, serveis, aparcament per a 1.000 vehicles, i una gran plataforma d’accés, coincident amb el vestíbul, i connectada pels vianants amb el recinte firal i la campa.
