Quina relació tenim amb el llac d’Engolasters?
Sabem que és una actuació que no està inclosa dins del concurs i, que per tant, no hauria de puntuar (sobretot si el cònsol ja s’ha manifestat a favor d’un telecabina!!). No obstant, creiem més dient utilitzar un tren cremallera o ascensor inclinat, des de la premissa de la sostenibilitat i de la moto del nostre projecte. Podríem enumerar diverses raons: 1) aprofitem el pas del cablejat d’antenes existent; 2) no cal tallar cap arbre aprofitant el tallafoc existent; 3) si en el seu moment la posada en servei del primer telecabina d’Andorra va representar un gran esdeveniment turístic, la construcció del primer tren cremallera (o ascensor inclinat) pot esdevindre un gran reclam turístic (com “le petit train jaune”); 4) és molt probable, si la RTVA es traslladés a l’edifici de Ràdio Andorra, que calgui disposar d’una torre de telecomunicacions que permeti suprimir les antenes existents. No seria sostenible mediambientalment afegir més elements verticals metàl·lics; 5) l’arribada d’un tren cremallera podria ubicar-se en la base de la torre de telecomunicacions, evitant mes presència i suprimint l’incessant soroll d’un telecabina en marxa.
Per què un Tren Cremallera i no un Telecabina o un Telefèric?
Un Telecabina té un alt impacte visual tant en el seu recorregut com en el seu origen. Creiem més interessant no competir amb l’edifici de Ràdio Andorra, valoritzant-lo amb la seva presencia en alçada. Considerem necessari que el visitant percebi des de la sortida del túnel, una informació atractiva i gens agressiva.
Prada de Moles és la conjunció d’uns equipaments, ben comunicats, propers a la futura seu de la Ràdio i Televisió d’Andorra, propers als futurs centres d’ensenyament, que es permet proposar una àrea de nova centralitat que integrés usos relatius a les noves tecnologies, l’ensenyament, l’esport, la cultura i el teixit empresarial. És per això, que a més del programa establert, proposem la creació d’un Parc Tecnològic (incubadora empresarial) que permet l’arrencada de tantes i tantes empreses que no tenen tots els medis per a començar, properes a una joventut desitjosa de tenir un espai que permeti combinar lleure i negoci.
Considerem necessari ocupar o reomplir l’espai fins al nivell de l’avinguda del Copríncep Episcopal, de manera que tota la volumetria sota plaça pugui esdevenir com un sòcol sobre el qual es pot disposar, els camps d’esports exteriors i la plaça publica, al llarg de l’avinguda i de forma que pugui disposar de la millor orientació a sud.
Sobre el sòcol col·loquem 3 edificis: el Parc Tecnològic, l’Estació i el Sociocultural.
Podem considerar que la futura sortida del túnel es la porta que representa l’entrada d’Encamp. Per tant, ens interessa col·locar l’edifici del Parc Tecnològic en una posició obliqua respecte a l’avinguda del Copríncep Episcopal, de manera que, des d’una falsa alineació, t’estigui convidant a accedir. La seva disposició horitzontal (100 metres) vol generar una sensació àgil i dinàmica, tecnològica i oberta, que representi l’activitat que s’hi produeix. La seva paralepipedat, implica una exigent modularitat que permeti la modificació i acomodació de qualsevol activitat. L’estructura de 7,50m x 15,00m, s’adapta tant en l’aparcament del soterrani com en el Parc Tecnològic, de manera que permet utilitzar el mòdul de 1,50m per determinar qualsevol amplada per a qualsevol ús.
En un dels extrems de la plaça es col·loca un volum molt ben assolellat, presidint-la i configurant-se com una pantalla davant d’un escenari. En ell disposem el programa sociocultural d’aules, sales, exposicions, etc… Es col·loca perpendicular a l’avinguda i al llarg d’un vial nou només per a vianants, que creua el riu fins a les escoles noves. L’edifici pantalla sociocultural es separa de la propietat veïna per no limitar-li l’assolellament. La volumetria es retalla en planta baixa, a fi d’assenyalar l’accés al sistema de comunicacions verticals, que així mateix, permet accedir a la Sala Polivalent situada en el Soterrani.
Som uns fervents defensors d’un sistema de transport públic urbà segregat. Si és urbà te parades i, per tant, serà millor no aeri. La millor xarxa de transport públic urbà d’Encamp necessitaria connectar els diversos equipaments o punts singulars: Funicamp, Casa Comuna, Rosaleda, Escoles, Complex Esportiu i Sociocultural, Encamp Vell – Parc del Prat de l’Areny, Escoles Noves, Prada de Moles, Radio Andorra. Totes aquestes parades es troben al llarg del riu. La posició de la parada de Prada de Moles permet molts nivells de connectivitat, permetent integrar les circulacions rodades de vehicles, autobusos públics i privats, tramvia o metro segregat, i tren cremallera o ascensor inclinat.
El Pla d’Urbanisme disposa al llarg del riu d’espais destinats a zones verdes. A la Prada de Moles continuem el mateix criteri, amb la creença que el riu ha d’esdevenir l‘eix vertebrador de la vila convertint-se amb un llarg parc fluvial.