Estructura general de l’actuació
L’actuació expressa la voluntat d’articular la parròquia d’Encamp i la parròquia d’Escaldes-Engordany, mitjançant una peça de caràcter sostenible; un connector verd que resolgui les diferències d’escala urbana i aprofiti el potencial paisatgístic del lloc.
L’ àrea té una superfície total de 174.827,50m².
Al costat sud limita amb una riera i amb una carretera que es desenvolupa paral·lela a aquest curs hídric.
Al costat nord, en canvi, limita directament amb l’entorn natural; la muntanya.
Aquests límits fan que les condicions i característiques de l’àrea a intervenir siguin determinants per a la proposta d’ordenació.
Així, la idea del projecte es basa en la concavitat del perfil tranversal del terreny, amb l’objectiu d’articular els elements naturals amb els construïts.
Criteris d’Intervenció
La intenció és generar una peça urbana sensible amb el medi ambient i amable amb el paisatge, conformant una plataforma que contindrà l’edificació d’arquitectura de patis interiors, successions d’espais públics i espais exteriors, que li donaran un nou caràcter i imatge a la ciutat, i generant un mínim impacte paisatgístic.
Una plataforma verda o coberta enjardinada que es projecta com a prolongació de la muntanya i es dissol en arribar a la riera, com si fos el seu propi sediment.
Proposta Indicativa
La proposta pretén recollir totes les intencions i factors abans esmentats, derivats d’un anàlisi exhaustiu del lloc.
La intervenció vol ser sensible amb l’entorn i generar el mínim impacte possible.
El projecte s’estructura per una successió de places dures semi cobertes que es despengen del vial principal, servint de punt d’accés per als vianants i als vehicles.
La natura penetra en l’edificació formant places i nous espais públics que apropen la muntanya.
Són nous jardins urbans.
L’edificació es projecta com un gran bloc que, en trobar-se amb la muntanya, es disgrega amb l’objectiu d’abraçar la natura.
Es genera un passeig interior, de caràcter comercial, que connecta les edificacions horitzontalment a nivell de la planta baixa.
La planta coberta es transforma en una 5a. façana, formant espais verds de caràcter sostenible i de baix manteniment. Aquest espai es connectarà, en determinats punts, amb la planta baixa.
Les activitats proposades per aquests espais són de caràcter públic, preferentment de lleure i recreació.
L’edificació pretén una total mimesi amb el paisatge, mitjançant la utilització de materials típics de l’arquitectura andorrana, com el són la pedra i la fusta.
Proposta d’Usos i Activitats
A mode de resum, podem assenyalar que la proposta es desenvoluparà en edificis amb diversos usos, determinats per l’anàlisi de localització i visió de mercat, que són els següents:
a) Lleure, Recreació i Comercial amb la proposta de un “DiverEncamp” (parc d’activitats de lleure).
b) Parc Empresarial.
c) Hoteler + Studios.
d) Residencial.
Conceptes Paisatgístics. Activitats i usos a la Coberta.
“Un Parc – Un Jardí”
El concepte paisatgístic es basa en la creació d’espais exteriors de passeig a la coberta, que contenen i formen un gran parc urbà, amb activitats lúdiques a l’aire lliure dins d’espais semi coberts i oberts.
Aquest fet és, sense cap dubte, un plus que identificarà aquest projecte com a únic.
LA UTILITZACIÓ DE LA COBERTA es divideix en dos tipus:
1. Cobertes Intensives
Cobertes tipus “jardí” que contenen arbres i, per tant, la profunditat del substrat per a la plantació és de com a mínim 60cm.
Es projecten recorreguts perimetrals, subtilment assenyalats mitjançant la disposició d’arbres típics de la vegetació de muntanya (pins vermells, pi negre, avets, roures…).
La idea és generar un parc sostenible, amb una biodiversitat variada i que mostri la bellesa del paisatge.
2. Cobertes Extensives
Cobertes que contenen espècies entapissants i, per tant, la profunditat del substrat per a la plantació és de 10 a 12cm.
Plataformes de prats alpins, conjunt de parterres vegetals que variaran conforme les estacions de l’any.
S’utilitzaran les espècies autòctones del país.
Aquestes plataformes seran una gran mostra de la flora del lloc i, també, podran albergar altres activitats, com per exemple, mostres d’escultures a l’aire lliure.
Els nuclis podrien contenir pistes esportives, jocs de nens, jocs d’aigua, etc.
Juntament amb aquestes peces d’activitats, s’incorporen espais d’aigua que, a l’hivern, es transformaran en espais de gel com, per exemple, pistes de patinatge.
Els elements singulars en altura s’aprofiten com a miradors, que també compleixen una funció ecològica: el recollir l’aigua de la pluja per al reg dels espais verds i neteja dels carrers.
El parc, al igual que el projecte d’ordenació, es podrà desenvolupar i gestionar en etapes, d’acord amb la construcció de l’edificació.
Model Edificatori
Es planteja un concepte d’illes mixtes i, alhora, macro-illes; aquest model es justifica amb la voluntat de concebre la ciutat basada en una barreja d’usos i activitats.
Un projecte d’aquesta envergadura és una gran oportunitat per crear un projecte urbà que integri aquest mix d’usos, aportant un gran nombre d’avantatges per a la ciutat moderna:
-Accés còmode a les diferents instal·lacions.
-Reducció dels viatges de treball.
-Grans oportunitats d’interacció social, barreges socials i culturals.
-Major sensació de seguretat ciutadana.
-Major eficiència energètica, i un ús més eficient de l’espai.
-Vitalitat urbana.
-Viabilitat dels diferents serveis.
-Es potencia la circulació dels vianants, reduint el transport privat i la contaminació que genera.
Alhora, es proposa un model de macro-illa, amb la voluntat de fer una utilització racional del sòl; punt molt significatiu per un país com a Andorra on el territori urbanitzable és un bé molt limitat i escàs.
La creació de la macro-illa redueix la superfície consumida per la vialitat i la reducció de la circulació rodada. D’altra banda, els avantatges de la creació de les macro-illes poden ser considerables: d’entrada, es redueix substancialment la superfície consumida per la vialitat en el sector, amb la consegüent reducció de les circulacions interiors, embussos…
Aquest model facilita la concentració de les instal·lacions, aconseguint grans avantatges per a tot allò que fa referència a l’estalvi energètic i la sostenibilitat. És important, a l’hora de pensar en el projecte d’urbanització del sector i dels posteriors projectes d’edificació, incloure solucions d’estalvi energètic i sistemes basats en energies renovables, sempre més eficients que els tradicionals.
Sectors i Fases de l’obra d’urbanització
1. Sectors
Es planeja un únic sector de desenvolupament, per aquest motiu tant la qualificació com la reparcel·lació de les finques de la UA es realitza de forma completa.
2. Fases de l’obra d’urbanització
Donada la gran envergadura de l’actuació, es proposa el desenvolupament en dues fases; justificat per dos motius molt clars:
a) La gran quantitat de sostre de la unitat fa que es prevegin uns 15 anys pel desenvolupament total.
b) La part nord del vial connecta amb la previsió del túnel recollit al POUPE que, segons ens consta, encara està pendent de decidir si es farà en el futur o si s’eliminarà del planejament en futures revisions.
La primera fase correspon a la urbanització de la vialitat principal des del Túnel de Dos Valires fins a la connexió de la vialitat amb la carretera C.G.2, a l’altura del futur Túnel de la Solana d’Encamp (en previsió). Aquesta primera fase correspon a la major part del sostre de la unitat i, permet la correcta connexió amb els vials existents i les connexions necessàries per a la portada de les instal·lacions necessàries de l’àmbit.
La segona fase d’urbanització correspon a la vialitat que enllaça la carretera C.G.2, a l’altura del futur Túnel de la Solana d’Encamp (en previsió), amb a la boca del túnel proposat per Pla Viari del POUP d’Encamp. El planejament recull el vial del POUPE, a l’espera que es defineixi la necessitat de realitzar dit vial; en cas contrari, es planteja que el futur projecte d’urbanització s’ajusti a la realitat en el seu moment i, per tant, l’edificabilitat d’aquesta zona queda subjecte a possibles ajustos del Projecte d’Urbanització.
Es plateja que la primera etapa es desenvolupi en els 5 primers anys després de l’aprovació del projecte d’urbanització interior, ja que es preveu la construcció simultània de la urbanització i d’una part de d’edificació. I, la segona en els següents 15 anys.
Les proteccions contra la caiguda blocs rocosos, també es preveu que siguin realitzades per fases, en aquest cas, depenent del desenvolupament de les unitats urbanes definides en el Pla Parcial.
Dins de cada una de les Fases, es preveuen subfases d’execució, que complementaran el projecte d’urbanització. Donades les mides de la unitat i del sostre executable, i per la dificultat que suposa a dia d’avui saber els usos que finalment s’executaran, es possibilitarà l’execució de les subfases, condicionades a les expectatives edificatòries i als usos finals.
Respecte la urbanització dels torrents, es preveu la seva execució corresponent amb la fase de la vialitat que es vegi afectada per ells; és a dir, el torrent de l’Espluga s’urbanitzarà en la primera fase del projecte d’urbanització i el torrent de Planamera en la segona fase.
