- Potenciar l’espai comercial de la plaça.
Locals sense restauració:
. La circulació dels vianants es realitza perimetralment.
. L’accés als locals és directe i sense obstacles.
Locals amb restauració:
La pèrgola es configura com una extensió dels locals.
. HIVERN: Pot quedar tancada amb plexiglas, seguint sempre el criteri de transparència.
. ESTIU: L’espai de terrassa podria ser ampliat mitjançant uns tendals, però sempre deixant lliure el pas de vianants.
- Proposta de funcionament amb l’entorn més proper.
La plaça s’estén ocupant i participant en l’avinguda Carlemany. El paviment de la plaça assenyala que a l’interior hi passen coses meravelloses que cal anar a veure.
Tot i que l’accés rodat general no està permès, els vehicles de neteja i d’escombraries, el camió de les coca-coles i de la birra, i els vehicles d’emergències no tenen cap impediment per tal de poder passar.
- La pèrgola com a imatge de referència.
La pèrgola ja fou una referència urbana important en els anys 50. Recuperem un element del passat.
Anteriorment, la plaça Coprínceps gaudia d’uns avets impressionants i d’una caseta d’informació turística com a elements de referència. Però des de la seva reforma, l’espai buit sense més ha esdevingut en un desert. És tant polivalent que no té caràcter. La pèrgola ordena i homogenitza l’espai. Té una funció clara.
La contrapendent permet crear un espai buit molt definit per les grades que l’envolten, i la pèrgola ho emmarca.
Considerem la pèrgola com a cinquena façana que permet gaudir-la com element important des de tots els edificis que envolten la plaça.
- Potenciar la plaça com a punt de trobada o d’esdeveniments.
La grada, amb actuacions o sense, esdevé un punt de trobada, tant per a la gent jove com per a la gent gran, un lloc de reunió, i un espai de recolliment i descans.
La flexibilitat de la plaça permet que els esdeveniments puguin adaptar-se a l’espai en funció de les necessitats de cada moment.
Una orquestra pot estar situada en l’escenari destinat per a tal efecte, amb la plaça disposada com a platea i la pèrgola com a llotja.
Una actuació de dansa, com ara una sardana, donada gran la necessitat d’espai, podria ocupar la plaça i deixar-se envoltar per la grada.
Petites actuacions, tipus Centre Poumpidou, es podrien col·locar disseminades per tota la plaça.
Una actuació de música d’ambient, tipus jazz, es podria ubicar en el tram de pèrgola no ocupat davant de Banca Mora, amb el públic situat en la contrapendent.
En definitiva, l’escenari i el públic poden tenir ubicacions intercanviables.
En ocasions especials, la pèrgola també podria ser ocupada totalment per una gran taula que servís per celebrar una gran paellada popular, o una escudellada.
- Costos i materials.
Recuperem el mateix paviment de la plaça, amb el mateix dibuix, però recol·locat ortogonalment respecte el contorn.
S’aprofiten els mateixos fanals que seran recol·locats en un lateral.
Tot i el cost que representa la construcció de la pèrgola, possibilita el funcionament de les terrasses durant tot l’any.
La pèrgola està composada d’una biga perimetral que lliga tots els pilars exteriorment.
Sobre l’embigat es col·locaria una corretja de secció petita situada una al costat de l’altre, de manera que, el sota pèrgola es veu com una superfície alabejada.