JUSTIFICACIÓ DE LES SOLUCIONS ADOPTADES.
Si el paviment dels carrers està constituït per una superfície plana i llisa de gris asfàltic, els edificis es separen els uns dels altres perquè el paviment no aconsegueix captar la mirada, com ho fan els edificis.
Per això, el paviment pot aconseguir unificar i conjugar els elements que composen una plaça.
L’element més mòbil de tota la ciutat és l’home, per tant, necessita per les seves activitats comercials, de diversió o de vida social, un lloc on aturar-se, on reunir-se, etc.
La primera necessitat implica que el paviment de les places es considera com una catifa que pretén acollir els diferents edificis que “composen” (conformen) el buit.
Aquesta catifa es transforma en escenari on els edificis actuen com a definidors de l’espai buit.
PLAÇA PRÍNCEP BENLLOCH
PROBLEMÀTICA
Degut a la incidència del trànsit rodat, la plaça es troba dividida en dues parts.
La indefinició de la plaça provoca la desconnexió del Casc Antic i del Cap del Carrer.
OBJECTIUS
Trànsit rodat reduït i no direccional.
Recuperació del camí d’Andorra, lligant amb el mateix paviment de pedra granítica sense pol·lir, el Casc Antic i el Cap del Carrer.
Retícula de la mateixa pedra anterior de 4×4 metres, direccionada al llarg de l’espai.
Recupera el buit per poder veure ballar sardanes, cantar el pregó, manifestar-se, en definitiva, recuperar un ús tradicional.