1. La ubicació triada pel govern d’Andorra per a l’edificació del nou Consell i Grups Parlamentaris és, dins les opcions possibles, la més adient. A una situació geogràficament privilegiada s’uneix la possibilitat de donar continuïtat a la memòria històrica dels andorrans.
En efecte, enlairada sobre un cingle, a solana, al bell mig del casc antic dominant a llevant i a ponent la llargada de la vall i la cursa del riu, el solar ens recorda la saviesa dels avantpassats en els primers assentaments humans a Andorra; d’altra part la contigüitat amb la Casa de la Vall permet comprendre l’evolució històrica del govern de les valls sense sotragades.
Les premisses de la implantació proposada a les bases del concurs preveien un ampli pla horitzontal, una plaça urbana oberta al paisatge, que inclouria la Casa de la Vall i el nou edifici del Consell.
La construcció d’aquest conjunt d’edificis públics és alhora una oportunitat per corregir defectes urbanístics; la singularitat del solar té com a contrapartida el seu aïllament respecte al seu entorn més proper. La continuïtat peatonal del casc antic (carrer del Pui) amb la vila baixa (carrer Dr. Vilanova) era, junt amb la connexió del peu i el cap del cingle, condicions al nostre entendre bàsiques a resoldre.
En quant al nou edifici del consell i particularment la nova sala de sessions, havia de reunir tots els avantatges tant de mida d’espai com d’avanços tècnics per fer-ne un edifici d’avantguarda del segle XXI sense esclafar, però, la presència en la Casa de la Vall, dipositària de l’essència històrica d’Andorra i complint les directrius de transparència d’acció de govern i acostament al poble que emanen de la recentment aprovada nova constitució andorrana.
2. El connectar puntualment el carrer Dr. Vilanova amb el carrer del Pui obliga a reconsiderar l’alineació proposada al concurs, estrenyent lleugerament el fons de la plaça. S’obté un carrer descobert de cota +1013 a +1014,2 en continuació del carrer del Pui sota el que s’ubica el pàrking i que dóna accés a l’edifici dels grups parlamentaris, revitalitzant aquesta zona.
En tota la resta s’acceptaran les directrius del concurs en quant a disposició i mides del voltant dels edificis que s’organitzen així:
El Consell
La sala de sessions és la protagonista de l’edifici:
S’hi accedeix a peu pla des del nivell de la plaça com a continuació coberta d’aquesta, per un ampli vestíbul generosament il·luminat.
Es fa la seva mida el més igual possible al volum de la Casa de la Vall.
Queda, però, reclosa dins d’un cofre transparent, protegida de les inclemències de temps.
Es converteix en l’element simbòlic que presideix la plaça i alhora és visible a distància tant de dia com de nit.
El fet de construir un volum exempt per la sala de sessions -cosa que garantitza un fàcil accés i una lliure circulació al seu voltant- obliga a situar la resta del programa de consell per sobre i per sota d’aquest nivell principal.
La sala és alhora dins d’un altre volum cúbic que es desenganxa de les mitgeres i alineacions per aconseguir un edifici autònom.
El programa s’ordena així:
a l’àtic, en un únic pis, els espais de funcionament diari: administració-protocol, cafeteria i oficines del síndic amb vistes espectaculars sobre la vall.
sota rasant de la plaça dues plantes amb les sales polivalents, la secretaria i comissions legislatives, la biblioteca i l’arxiu general.
Grups Parlamentaris
Té una sola cara, a sud-est al C/Dr. Vilanova, i quatre plantes d’alçada.
S’hi accedeix des de la continuació del C/del Pui (cota +1024,25m) i des de la plaça nova (+ 1028,70m)
Es lliga amb el conjunt urbà per mitjà d’una claraboia situada al mig de la plaça, que il·lumina els passadissos de l’edifici i ordena el trànsit protocol·lari en dies assenyalats. Aquesta peça tindrà caràcter monumental: una vidriera, a nord, permetrà la visió de la Casa de la Vall i set canyons de llum càlida de sud simbolitzaran la presència de les set parròquies andorranes.
Es connecta fàcilment, aprofitant el pas existent, el nivell -1 amb l’escala existent ja dins de Casa de la Vall.
Els dos edificis (Consell i Grups) tenen una llarga línia comuna que permet el seu ús conjunt o per separat.
El pàrking
És sota el carrer peatonal i es divideix en dues zones:
Un aparcament privat de 10 places per al síndic amb connexió directa amb les seves oficines.
Un altre de 80 places, automatitzat, en tres plantes.
La plaça
L’edifici del consell s’entén dins d’un conjunt dominat per la nova plaça. Aquesta, enlairada com una Acròpolis, incorpora la muntanya com una de les seves façanes i és un balcó al paisatge. S’ha mirat d’unificar l’escala natural, encara existent, amb l’escala monumental del conjunt edificat.
La zona de l’actual pàrking queda com a reserva d’ampliació del conjunt d’edificis de Govern.
3. CONEXIONS AMB L’ENTORN
Carrer del Pui: continuïtat peatonal amb el carrer Dr. Vilanova.
Pati Casa de la Vall: uns pocs graons l’incorporen directament a la plaça nova (peatonal).
Carrer Dr. Vilanova: té continuïtat amb el carrer del Pui i conté els accessos als pàrkings (vehicles) i la comunicació vertical al consell.
Carrer de la Vall: accés de diari a l’edifici per a treballadors, síndics i cafeteria. Sortida emergència (peatonals).
Plaça nova: connexió vehicles de protocol fins a la porta del consell.
4. MODERACIÓ EN LA DESPESA
Constructivament, l’excavació es limita a les dues plantes sota el consell. La resta es redueix al mínim. La modulació i repetició, així com l’absència de formes estranyes, afavorirà la contenció irresponsable de la despesa. Els elements de qualitat ho seran per la seva curosa proporció i mida no per afany de luxe.
5. ELEMENT SINGULAR
No s’ha considerat. Andorra ja en té prou d’elements que volen atraure l’atenció.
La claredat i serenitat de línies, constant de l’edificació pública a les Valls (Esglésies) i la qualitat dels materials, seran els símbols de modernitat de l’actuació.
6. LA SALA DEL CONSELL
El nou parlament d’Andorra representa a una comunitat molt petita amb una tradició de govern mil·lenària. La supervivència en un entorn feréstec només es va poder aconseguir amb la fermesa i la unió dels habitants de les seves parròquies. Com més fort sigui aquest sentiment, més segura serà la pervivència d’Andorra i els andorrans com a poble entre dos gegants, Espanya i França.
És per això que la sala de reunió, la sala gran, oberta a un nou món al que Andorra s’ha volgut lliurement incorporar (eleccions democràtiques, entrada a l’ONU, participació de les seleccions esportives,…) haurà de reflectir aquest grau d’unió que ja posseïa el de la Casa de la Vall. Però allà era fàcil. La proximitat, l’encarament dels consellers permetia un contacte humà, on el to de veu, els gestos, les mirades s’interpretaven immediatament.
Ara, la major dimensió de la sala nova -dictat per les noves necessitats de govern- farà difícil aquest contacte. Com mantenir aquell contacte humà?
Proposem una organització centrípeta (orientada cap a un centre), que aplegui els avantatges de la disposició parlamentària enfrontada (tipus britànic) amb l’orientada (tipus hemicicle mediterrani).
La forma rodona dóna lloc a una peça compacta sense punts prioritaris: consellers, síndic, parlamentaris, públic, i fins i tot mitjans de comunicació formen una unitat més forta com més ocupada sigui la cambra. La llum central, zenital, dóna claror de dia i dimensió a la sala i reforça l’idea de centralitat.
Amb més de 20 metres de diàmetre i una alçada al voltant dels 9 metres té forma de tina i és revestida interior i exteriorment de fusta clara, fina. Sobre aquesta i a la seva cara exterior es gravaran els noms dels síndics que al llarg dels anys han possibilitat aquesta sorprenent continuïtat històrica, que han fet d’aquelles valls l’Andorra actual.
Distribució:
Nivell baix: consellers i parlamentaris, govern i síndic amb anells de 28 i/o 42 persones, ampliable a 90.
Nivell mig -però formant part del conjunt baix- públic (100 persones) i convidats.
Nivell alt: premsa, cabines de ràdio i traducció simultània i televisió.
